23/4/2014

Bioinformatics Barcelona ja aplega més de 40 entitats entre universitats, centres de recerca i empreses

La plataforma Bioinformatics Barcelona (BIB) va presentar ahir, 22 d'abril, el seu Pla Estratègic, en un acte presidit per Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca, a CaixaForum Barcelona. El BIB té el suport de 44 entitats del sistema de recerca i industrial català, entre elles 10 universitats, 13 centres de recerca i instituts hospitalaris, 3 grans infraestructures i 12 empreses farmacèutiques i informàtiques.

El BIB vol convertir-se un punt de trobada i facilitador d’iniciatives que doni resposta a les necessitats de la comunitat bioinformàtica. El BIB aprofitarà la massa crítica d’investigadors internacionalment reconeguts amb perfils complementaris, les infraestructures computacionals disponibles, i la creixent xarxa d’empreses biotecnològiques per esdevenir una plataforma de referència internacional.

El Pla Estratègic defineix línies d’acció ens els àmbits de la visibilitat, la formació, la col·laboració interna i externa, i la recerca i transferència, com a prioritats estratègiques. Aquest pla concreta les accions a fer en els propers anys i és el resultat del procés de consulta i diàleg portat a terme amb tots els sectors implicats en el camp de la bioinformàtica, entesa com a l’aplicació de les ciències computacionals per al tractament de dades biològiques.

En l’àmbit de visualització la plataforma té com a objectiu fer visible el conjunt d’entitats existents i el seu potencial tot posicionant-la com a referent mundial. Entre les accions que emprendrà, el BIB destaca el desenvolupament d’un portal bioinformàtic que aplegui aquest potencial per reforçar la idea de clúster. A data d’avui, Catalunya compta amb una potent xarxa empresarial en l’àmbit sanitari, agroalimentari i biotecnològic, un sistema de recerca d’excel·lència, universitats de referència internacional i més de 400 grups de recerca treballant en ciències de la vida, tots ells potencials usuaris de la bioinformàtica.

El BIB incideix en la importància de la formació i és en aquest eix que aposta clarament per impulsar un únic Grau en Bioinformàtica a nivell del sistema universitari català. Aquesta proposta estarà emmarcada dintre d’un catàleg de programes formatius que anirà des de la formació professional als doctorats industrials. La plataforma ressalta la necessitat de formar experts en els coneixements i destreses que es requereixen per a fer bioinformàtica, i que la disponibilitat d’aquests especialistes potenciarà l’avanç de la recerca i la transferència de coneixement i tecnologia.

En el Pla Estratègic el BIB aposta per la col·laboració entre els àmbits acadèmics, sanitaris i industrials per a que les institucions de l’ecosistema bioinformàtic vagin més enllà dels límits interns de les seves organitzacions i generin coneixement d’impacte socioeconòmic. La plataforma jugarà el rol de facilitador d’iniciatives de docència, recerca i transferència entre ofertants i demandats dels diversos àmbits.

En l’eix de la recerca i la transferència el BIB actuarà com a catalitzador d’iniciatives que afavoreixin la transferència de nous coneixements i tecnologies d’impacte socioeconòmic. Per exemple facilitarà un catàleg de serveis, plataformes bioinformàtiques i infraestructures obert a tots els agents de l’àmbit, estimularà l’emprenedoria i potenciarà l’atracció de talent investigador per a les institucions.

D’altra banda, el BIB ha anunciat que optarà a diferents convocatòries públiques i privades de finançament en el període 2014-2016, principalment a nivell europeu, com ara en el programa Horizon 2020.

La bioinformàtica ha estat identificada com un dels grans reptes científics i tecnològics pels propers anys. S’aplica a tots els àmbits de les ciències de la vida i té un profund impacte en camps tan diversos com la sanitat, la indústria, el medi ambient, l’energia o la biotecnologia, així com al món de la computació d'altes prestacions per a l'anàlisi de grans volums de dades. De l’aplicació d’aquests nous coneixements i tecnologies, se n’espera una nova generació de recursos, béns i serveis amb impacte al sector sanitari, com pot ser la medicina personalitzada, i amb un alt valor afegit.

El BIB està presidit per Ana Ripoll, catedràtica d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors i ex rectora de la UAB, i compta amb la direcció científica de Ferran Sanz, catedràtic d’Informàtica Biomèdica de la UPF i director del programa de Recerca en Informàtica Biomèdica GRIB (UPF-IMIM). La Generalitat de Catalunya i l’Obra Social “la Caixa” donen suport a aquesta nova iniciativa.

L’acte de presentació ha comptat amb intervencions d’Ana Ripoll, presidenta del BIB, Ferran Sanz, director científic del BIB; Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS); Enric Banda, director de l’Àrea de Ciència i Medi ambient de l’Obra Social “la Caixa”; Antoni Esteve, president de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació (FCRi), i Roderic Guigó, coordinador del programa de Bioinformàtica i Genòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG), que ha impartit la conferència inaugural “La Bioinformàtica, la impredictible convergència entre dues disciplines científiques”.